El Joc de Badalona

Accedir al joc

He oblidat la contrasenya

Instruccions de desempat

Pregunta de desempat 2020: Pioneres de l'esport

L’esport, en general, va penetrar a Catalunya al darrer terç del segle XIX de la mà de la burgesia. Va ser una introducció lenta sorgida de contactes puntuals de catalans que havien residit temporalment a l’estranger o bé, d’empresaris i diplomàtics estrangers que venien a residir a casa nostra. Tanmateix, la presència esportiva de la dona en els seus inicis era més aviat testimonial. Malgrat tot, a la dècada dels anys vint i trenta, amb l’arribada de nous corrents que trencaven amb el passat més conservador, les dones començaren a guanyar protagonisme en la societat, en la política i, com no, en el món de l’esport. 

Les primeres associacions i clubs esportius badalonins van proliferar a començament del segle XX, però, de totes elles, la Unió Gimnàstica i Esportiva, creada el 1926, va ser la capdavantera en la promoció de l’esport femení a la ciutat, primer amb la gimnàstica i l’atletisme i, més endavant, amb altres modalitats com, per exemple, el bàsquet. Una de les esportistes pioneres de la ciutat va ser la reconeguda Anna Tugas i Masachs, inicialment membre de la secció d’atletisme del CF Badalona i després de la mà de l’equip Palestra, entitat que va dirigir el mestre Pompeu Fabra. Brodadora d’ofici, Tugas es va mantenir en actiu fins a l’esclat de la guerra civil i va aconseguir ser campiona de Catalunya i d’Espanya en les modalitats de llançament de pes i de javelina durant els primers anys trenta.

Amb l’augment de la presència de dones a l’esport, a començaments de la dècada de 1930 es van celebrar a l’estadi de Montjuïc els primers Campionats de Catalunya d’atletisme, esdeveniment que marcà l’inici de l’atletisme amb disputa de títols. Organitzat pel Club Femení i d’Esports i controlat per la Federació Catalana, aquest campionat havia de servir alhora per definir la selecció catalana que es desplaçaria posteriorment a Madrid per disputar els primers Campionats d’Espanya. Dues de les components de l’equip Palestra eren dues germanes badalonines que havien de participar en l'Olimpíada Popular el juliol de 1936 a Barcelona, però que, malauradament, mai no es va poder celebrar per l'aixecament militar i l'esclat de la guerra. La més jove de les germanes, nascuda el 1921, encara viu a Badalona.

1. Quin és el nom complet (nom i cognoms) d'aquestes dues germanes que van participar en els Campionats de Catalunya d’atletisme celebrats a Barcelona entre el 28 de juny i el 5 de juliol de 1936, a l’estadi de Montjuïc, amb l’equip Palestra, just abans de l’esclat de la guerra civil espanyola?

Ens referim a les germanes Montserrat i Lluïsa Horta Torres. D’elles en parla en Josep Gual a l’article “L’atletisme femení a Badalona” a la revista Carrer dels Arbres, 1a època, núm. 9, 1980, pp. 15-20, on apareix una imatge de les dues lluint la samarreta de Palestra a l’estadi de Montjuïc el juny de 1936. Lluïsa Horta va aconseguir quedar en quarta posició en la prova dels 80 metres. Per trobar el nom complet havíeu de trobar la notícia de la mort de Montserrat Horta a Badalona l’agost de 2009 a la secció de necrològiques d’El Punt Avui, on hi consta el seu nom complet.

Una altra badalonina de renom i una de les primeres dones nedadores de la ciutat fou la jove promesa que en la VI Travessia del Port de Barcelona va quedar en quarta posició dins de la classificació femenina. Un mesos més tard, el Club Natació Badalona, presidit per en Joan Vilà, va emprendre la iniciativa d’organitzar la primera travessia nedant de Badalona, on aquesta esportista també va participar. La cursa sortia de la platja davant del camp del CF Badalona –llavors situat al Manresà-  i arribava fins a la seu del CN Badalona.

2. En quina posició, dins la classificació general, va quedar la nedadora del Club Natació Badalona en aquesta primera travessia de Badalona?

En aquesta pregunta parlàvem de la nedadora Victòria Poquet, que en la primera travessia de Badalona, celebrada l’11 d’octubre de 1931, va quedar en dinovena posició. Per trobar la resposta calia anar a trobar la premsa de l’època. Ho recullen, per exemple, Joventut el 17 d’octubre de 1931 , i La Vanguardia el 13 d’octubre  del mateix any. Per saber més sobre les la natació i les travessies a Badalona, podeu consultar l’article “Esport i tradició: cinquanta edicions de la travessia de Badalona”  de Jordi Albaladejo i Blanco publicat a la revista Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 11, 2000.

Nascuda el mateix any que l’esmentada nedadora i deu anys més jove que Anna Tugas, una altra jove badalonina va destacar en el món dels esports. L’any 1925 el seu pare va comprar a l’hisendat Ignasi de Ventós i Mir un terreny al carrer d'Àngel Guimerà per construir la seva pròpia fàbrica, molt a prop de la casa familiar, situada al carrer de Sant Isidre, on van viure el matrimoni i els seus sis fills. Aquesta atleta, que també va competir als campionats de 1936 representant a l’equip Palestra, rebrà en breu un reconeixement institucional perquè la Comissió Municipal del Nomenclàtor de Badalona ha aprovat que un espai singular de la ciutat rebi el seu nom.

3. Quina és la longitud en metres de la tanca que dóna accés a aquest espai que rebrà properament el nom d’aquesta atleta?

L’any 2016 es va organitzar un procés participatiu per proposar noms a nous espais del barri del Gorg, propers al canal del Port, entre els quals, hi havia el de l’esportista badalonina Lluïsa Giró per tal d’anomenar l’estany d’aigua salada que hi ha al capdamunt del canal. Així doncs, estem parlant de Lluïsa Giró i Marsal (Badalona, 1921 – 2015), velocista i llançadora que va aconseguir diferents triomfs i també destacada excursionista. Segons el plànol facilitat per Marina Badalona, la tanca d’accés a l’estany mesura exactament 39,52 metres.




El Burot