El Joc de Badalona

Accedir al joc

He oblidat la contrasenya

Instruccions de desempat

PREGUNTA I RESPOSTA DEL DESEMPAT DE 2019

ELS PUJOL 

Anys enrere, abans que Badalona fos ciutat, un seguit de famílies eren les dominants a nivell econòmic, polític i social. Per tothom eren conegudes i moltes d'elles han arribat fins els nostres dies: els Seriol, els Torrents, els Lladó, els Vehils, els Sayol, els Banús, els Viñas, … i, és clar, també els Pujol. Aquest cognom, derivat etimològicament del llatí vulgar podolium –“muntanyeta” o “turó de poca alçada”– és habitual arreu de Catalunya. Però, qui són els Pujol de Badalona? Farem un petit viatge en el temps de la mà d'aquesta família i d'ella en dependrà que guanyeu o no el Joc de Badalona d'aquest 2019.

L'origen dels Pujol a Badalona cal buscar-los més enllà del 1428 al veïnat de Canyet, a l'antic Mas Canyet, que va donar nom a aquest sector. Del matrimoni de Valençona de Canyet –pubilla del dit mas– amb Berenguer Pujol va néixer l'hereu, en Pere. Des d'aleshores ençà el mas va començar a conèixer-se com Can Pujol, tal i com es coneix en l'actualitat. Posteriorment, es va demostrar que, de fet, es tractava de dos masos diferents que van passar a mans del mateix hereu. A finals del regnat de l'emperador Carles V, l'amo de Can Pujol, una persona molt devota i amb grans vincles amb Sant Jeroni de la Murtra, en el seu testament va deixar una suma important de diners per a l'església. Alguns dels quals anaven destinats a fer misses al que possiblement és el monestir benedictí més conegut de les terres catalanes.

1. Quina quantitat de lliures barcelonines va llegar per a la celebració de misses baixes en aquest monestir?

En aquesta primera pregunta calia esbrinar a quin membre de la família Pujol de Canyet es referia la pregunta i també a quin monestir va llegar diners per a misses baixes. Havíeu de consultar l'article "Badalona a la crònica de Francesc Talet", de Carles Díaz Martí, dins de la revista Carrer dels Arbres (4a època, núm. 2, 2016) on l'autor transcriu tot el testament de Cebrià Pujol, molt devot de Sant Jeroni, i que llegà diverses quantitats a l'Església, sent 20 sous els que va deixar per a misses baixes al monestir benedictí de Montserrat. D'acord amb la definició de lliura del Diccionari d'Història de Catalunya de Jesús Mestre, la lliura era una unitat de compte que va sobreviure fins ben entrat el segle XIX, i es dividia en 20 sous i 214 diners. Per tant, si Cebrià Pujol havia donat 20 sous, de fet, el que havia donat era una lliura per fer misses.

Val a dir que el mas familiar es troba en un lloc estratègic que permet dominar la vall de Canyet. Les seves possessions ocupaven antigament una extensió de terrenys molt àmplia i rica, fins i tot tenien terres a Cerdanyola del Vallès. La masia, edificada sobre una antiga vil·la romana, és una de les més grans del barri i disposa de diferents dependències que eren destinades a tasques agrícoles. La propietat, dividida actualment per un carrer, tenia una gran era on es feien feines pròpies del camp i on actualment hi ha horts, un estable amb cavalls, uns safareigs i una font.

2. A quin sant està dedicada la font que es troba enfront de la portalada del mas?

Val a dir que la font que hi ha davant de la porta de Can Pujol està mal conservada i no parlem de la pintura que hi ha a la paret. Us podem assegurar que és Sant Antoni de Pàdua, amb un nen al braç col·locat a sobre d'un llibre. Us deixem una comparativa amb una imatge comuna del sant, hem marcat al de Sant Pujol on hi ha un nen sobre el llibre (que es veu amb un color fosc).

Els Pujol no es van reduir a Canyet, sinó que es van expandir en el territori i van participar activament de la política i l'economia municipal. De fet, algun dels alcaldes que ha tingut la nostra ciutat duien el cognom Pujol, el més conegut, sens dubte, en Martí Pujol i Planas, el qual va donar nom a la riera d'en Folch o de Canyet, on sempre havia viscut i era estimat per tot el veïnat. A la primera meitat del segle XIX, com que la ciutat començava a créixer d'una forma accelerada, molts propietaris de terrenys van començar a construir carrers de cases de lloguer aprofitant la creixent demanda d'habitatges. L'hereu de Can Pujol de Canyet va prendre la iniciativa d'obrir-ne un al bell mig del nucli urbà de Badalona, amb una sèrie de 16 cases arrenglerades a una banda i deixant horts o badius a l'altra. El seu nom i l'any d'obertura d'aquest carrer consten escrits a la façana d'un d'aquests habitatges, junt amb els esgrafiats que les guarneixen.

3. Quin altre nom de pila podem trobar escrit a la façana d'una de les cases, a part del nom del suposat promotor?

Les cases no eren altres que les del carrer d'en Pujol, que suposadament va fer construir Josep Pujol, d'acord amb el que explica Jaume Suñol al llibre Dalt de la Vila. Badalona (2006). Efectivament, el nom Josep apareix a la façana, també l'any 1830, i, finalment, un altre nom de pila, Francesc, escrit amb l'ortografia antiga Francesch. Us en deixem una imatge.





El Burot