Accedir al joc

Nom d'usuari:

Contrasenya:

Recorda'm en aquest ordinador.

He oblidat la contrasenya

Pregunta de desempat

A l’últim quart del segle XIX, l’aspecte de la vila de Badalona era d’una població encara eminentment rural i els seus habitants seguien encara molt arrelats als usos i costums tradicionals. No obstant això, des de mitjan de segle el municipi va patir un imparable procés de transformació que el convertiria en una ciutat industrialitzada.

El 2 de juliol de l'any 1897 es va celebrar una sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de Badalona per comunicar que la reina regent, Maria Cristina d’Àustria, havia concedit a Badalona el títol de ciutat per l’augment de la seva població i el progrés de la seva indústria i comerç. Certament, Badalona, que llavors tenia un total de 18.165 habitants, vivia una etapa de creixement, propiciat per la línia del ferrocarril inaugurada l'any 1848, que va significar la instal·lació de nombroses indústries a la vila i l’arribada de molta població treballadora.

Tanmateix, Badalona seguia sent una ciutat humil, amb obrers, pagesos i pescadors. Per descomptat, hi havia un petit nombre de badalonins/es benestants o del que ara en diríem la classe mitjana, però era un nombre poc significatiu. A tall d'exemple, sovint El Eco de Badalona es feia ressò a les seves pàgines quan algun badaloní assolia un títol universitari, ja que es considerava una notícia ressenyable.

Els mestres d’obres eren professionals titulats, als quals la legislació vigent a l’època reconeixia la capacitat per projectar i dirigir la construcció d’edificis. A Badalona, de mestre d’obres n’hi va haver diversos, tanmateix, els successors dels mestres d’obres van ser comptats a Badalona fins al segle XX. A finals de segle XIX, no n’hi havia cap nascut a la nostra ciutat. Un d’ells, que va treballar per a l’Ajuntament de Badalona, va tenir com a antecessor l’autor del passeig més emblemàtic de la nostra ciutat, i ell mateix va projectar el primer mercat cobert de la ciutat.

1. Quin dia de l’estiu de 1876 l’Ajuntament va acordar nomenar-lo en el càrrec?

Resposta:

D’acord amb el llibre d’actes de l’Ajuntament de Badalona, conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat i consultable a través del web del Museu de Badalona, el 3 d’agost de 1876, el Ple va decidir destituir del càrrec d’arquitecte consultor a Francisco de Paula del Villar y Lozano, autor del projecte del passeig de la Rambla, i va nomenar en el seu lloc a Pere Falqués i Urpí, que va ser l’autor del projecte del mercat Maignon, primer mercat cobert de la ciutat.

A través d’aquest professional, podreu trobar també la relació de les persones que van succeir-lo en el càrrec i en el temps, i que, curiosament, també eren totes de fora de Badalona, alguns considerats professionals de renom en el seu àmbit, que van exercir a moltes altres localitats.

2. Quin és el nom complet de la quarta persona que va ocupar el càrrec després d'aquest professional?

Resposta: 

D’acord amb el llibre i catàleg de l’exposició Juli Batllevell, un gaudinià oblidat de Josep Casamartina i Parassols, disponible en línia a través del web de la Fundació Naturgy, després de Falqués van exercir a Badalona quatre arquitectes més, tots ells forans. A la pàgina 253, s’anomena a Francesc Rogent Pedrosa (1890-1894), Joan Baptista Pons Trabal (1894-1899), Enric Fatjó Torras (1899) i Juli Batllevell Arús (1899-1914). Era aquest darrer pel que preguntàvem.

Aquesta persona va ser autor de diversos edificis fabrils, a més de fer i proposar reformes en alguns edificis municipals. La localitat d’on era natural correspon també al cognom d’una família que va ser propietària d’una masia de Badalona, envoltada de terres llaurades i vinyes ufanoses, que posteriorment fou reformada, esdevenint una casa senyorial. A la finca hi perdura una infraestructura, construïda als anys deu del segle XX.

3. Quin és el total de maons verticals que es troben al terra sota la volta central?

Resposta:

Juli Batllevell Arús va néixer a Sabadell, una població que casualment va ser el cognom de la família propietària del Mas Ram després de la desamortització de Mendizábal de 1835, que li van donar un aspecte senyorial. Per accedir creuant la riera de Pomar s’hi va construir un pont, que consta d’un total de set arcs. Sota el central hi ha tres rengleres de maons verticals, sobre una base de maons horitzontals. En total n’hi ha 295.

Amb el suport de: